DARGA, [DARGUA] s.
Adarga; escut ovalat, fet de cuirs dobles, cosits i aferrats, que s'usa per parar cops i cobrir el cos.
"...feu la sua via ab la lança angossada e dona li tal colp ab lo poder del cavall que la dargua e unes cuyraces que l Amorat tenia tot ho passa..." Història de Jacob Xalabín f. o. iij. V
"L ambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa, e encontinent los pres, e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72
"Item .iiij. dargues velles e de pocha valor." Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434
"Item, una celada e una cervellera rasa, una darga vacuna..." Inventari dels béns d'Ausiàs March 50. València, 3 de març de 1459
| | |